Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈdi.nən/, occidental /ˈdi.nen/
  • Rimes: -inen

dinen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de dinar.
  2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb dinar.
    [Que ells/elles/vostès] dinin o dinen.
  3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb dinar.
    Dinin o dinen [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: di·nen (2)
  • Anagrama: nedin

Català antic

modifica

dinen

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de dinar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de dinar
  3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de dinar