dinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈna.ɾəs/, occidental /diˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

dinares

1. Segona persona del singular (tu) del passat simple de dinar.

   [Tu] dinares o vas/vares dinar.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb dinar.

   Forma valenciana: [tu] dinessis, dinesses, dinasses, dinassis o dinares.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·na·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (adeinrs)
• Anagrames: denaris, desniar, enardís

Català antic

Verb

dinares

1. segona persona singular (tu) del passat de dinar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de dinar

Variants

• [1] dinast, dinist
• [2] dinasses

Castellà

• Pronúncia: /diˈna.res/

Nom

dinares m. pl.

1. dinars (monedes)