Potser volíeu: diné, diñé

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /ˈdi.ne/
  • Rimes: -ine

dine

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dinar.
    Forma valenciana: [jo] dino, dine, din o dini.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dinar.
    [Que jo] dini o dine.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dinar.
    [Que ell/ella/vostè] dini o dine.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dinar.
    Dini o dine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica