dinàreu

Potser volíeu: dinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈna.ɾəw/, occidental /diˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

dinàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dinar.

   [Vosaltres/vós] dinàreu o vau/vàreu dinar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dinar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] dinéssiu, dinésseu, dinàsseu, dinàssiu o dinàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nà·reu (3)
• Heterograma de 7 lletres (adeinru)
• Anagrames: duraien, eduiran, enardiu, enduria, renadiu, reunida

Català antic

Verb

dinàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de dinar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de dinar

Variants

• [1] dinàs, dinàrets
• [2] dinàssets, dinàsseu, dinàrets