Català

modifica
Oriental:  central /əz.murˈza/
balear /əz.moɾˈza/, /əz.murˈza/
alguerès /az.mulˈza/
Occidental:  nord-occidental /ez.morˈza/
valencià /ez.moɾˈzaɾ/, /ez.moɾˈza/
Informal:  nord-occidental /az.morˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic almorzar amb canvi de prefix per hipercorrecció desarabitzant, del romandalusí valencià amorzar o *almorzo, del llatí vulgar *admordium ‎(«un mos») adoptant la forma verbal per analogia amb la sèrie dinar/berenar/sopar, de admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XVI. Transferit de València a Catalunya, va substituir els termes gal·loromànics desdejunar i l’antic dinar o [primer] berenar adoptant ambdós sentits de primer bocí i menjada a mig matí. Cognat del castellà almorzar. Inexistent històricament en balear on es percep com a hispanisme. Coromines també ho va considerar així, però després se'n va desdir.

esmorzar m. ‎(plural esmorzars)

  1. El primer menjar del dia.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

esmorzar intr., trans.

  1. (intransitiu) Prendre el primer menjar del dia.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per esmorzar, esmorzar de.
    «Després vam esmorzar pa amb formatge i olives negres» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 271, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: esmorzo, esmorza, esmorzem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·mor·zar (3)

Vegeu també

modifica