Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əŋˈka.ɾə/, occidental /eŋˈka.ɾa/
Informal: nord-occidental /aŋˈka.ɾɛ/, valencià /aŋˈka.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Etimologia: Del català antic ancara, compost de anc ‎(«fins i tot») i ara, probable calc del llatí ad hanc horam ‎(«a aquesta hora»), segle XIV.

AdverbiModifica

encara

  1. Que en tal moment una cosa continua passant.
    Ahir vaig comprar caramels i encara me'n queden.
  2. Seguit d'un verb subordinat, denota que l'acció expressada pel verb principal passa poc després.
    Encara no havia sortit el vigilant que tots van tornar a xerrar.
  3. Emprat per donar èmfasi a les comparacions.
    Ell és molt llest i la seva germana encara ho és més.

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /enˈka.ɾo̞/

AdverbiModifica

encara

  1. encara