Potser volíeu: ARA, Ara


Català
Modifica

AdverbiModifica

ara

  1. En aquests moments.

SinònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

 
ara amb dedicatòria

NomModifica

a·ra m. ‎(plural ares)

  1. Altar per a sacrificis i col·locar ofrenes, emprat en les religions primitives.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

VerbModifica

a·ra

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb arar (llaura).

NomModifica

a·ra m. ‎(plural aras)

  1. ara

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ara


Llatí
Modifica

 
ara pacis, Roma
  • Pronúncia: /ˈaː.ra/
  • Etimologia: Derivat de āsa, del protoindoeuropeu *h₂eHs-.

NomModifica

āra f. ‎(genitiu ārae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu āra ārae
Vocatiu āra ārae
Acusatiu āram ārās
Genitiu ārae ārārum
Datiu ārae ārīs
Ablatiu ārā ārīs
  1. ara


Italià
Modifica

NomModifica

à·ra f. ‎(plural are)

  1. ara


Maori
Modifica

  • Etimologia: Del protopolinesi *hala, emparentat amb el tahitià ara i el hawaià ala.

NomModifica

ara

  1. camí, via, senda


Occità
Modifica

AdverbiModifica

ara

  1. ara

ContraccióModifica

ara f. ‎(a + era, masculí ath, plural gascó aras, plural aranès as)

  1. (gascó pirinenc, aranès) a la


Tahitià
Modifica

  • Pronúncia: /ˈa.ɾa/
  • Etimologia: Nom: del protopolinesi *hala, emparentat amb el maori ara i el hawaià ala. Verb: del protopolinesi *'ara.

NomModifica

ara

  1. camí, ruta, via, senda

Nota d'usModifica

D'ús antic, és viu en topònims i recuperat en cultismes moderns.

SinònimsModifica

VerbModifica

ara

  1. despertar, despertar-se
  2. vetllar, vigilar

DerivatsModifica