Potser volíeu: vià, Vià, vía


Català
Modifica

Oriental: central /ˈbi.ə/, balear /ˈvi.ə/
Occidental: nord-occidental /ˈbi.a/, valencià /ˈvi.a/, /ˈbi.a/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí via ‎(«camí o carrer»), segle XII.

NomModifica

via f. ‎(plural vies)

  1. rail
  2. Nom genèric per a camí o carrer.

Compostos i expressionsModifica

  • fer via = avançar per un camí
  • anar fent via = començar una tasca per guanyar temps

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

via

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar

Miscel·làniaModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈviːə/, /ˈvaɪə/

NomModifica

via ‎(plural vias o viae)

  1. via, especialment de l'antiga Roma

Vegeu tambéModifica

  • via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈviː.a/

NomModifica

via f. ‎(plural vie)

  1. carrer
  2. camí, sender
  3. (figuradament) via, canal, mitjà

Compostos i expressionsModifica

  • dare il via - donar el tret de sortida

AdverbiModifica

via

  1. fora

Compostos i expressionsModifica

  • andare via - anar-se'n
  • dare via - donar, regalar
  • mandare via - fer fora, acomiadar
  • tirare via - fer via

InterjeccióModifica

via

  1. vinga!
  2. fora!

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: vì·a (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈwɪ.a/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

NomModifica

via f. ‎(genitiu viae)

  1. carrer
  2. camí, drecera
  3. manera

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu via viae
Vocatiu via viae
Acusatiu viam viās
Genitiu viae viārum
Datiu viae viīs
Ablatiu viā viīs


RelacionatsModifica