via
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈbi.ə/, balear /ˈvi.ə/
- Occidental: nord-occidental /ˈbi.a/, valencià /ˈvi.a/, /ˈbi.a/
- Rimes: -ia
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí via («camí o carrer»), segle XII.
NomModifica
via f. (plural vies)
Compostos i expressionsModifica
- fer via = avançar per un camí
- anar fent via = començar una tasca per guanyar temps
SinònimsModifica
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
|
VerbModifica
via
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar
Miscel·làniaModifica
AnglèsModifica
- Pronúncia: /ˈviːə/, /ˈvaɪə/
NomModifica
- via, especialment de l'antiga Roma
Vegeu tambéModifica
- via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
ItaliàModifica
- Pronúncia(i): /ˈviː.a/
NomModifica
via f. (plural vie)
Compostos i expressionsModifica
- dare il via - donar el tret de sortida
AdverbiModifica
via
Compostos i expressionsModifica
- andare via - anar-se'n
- dare via - donar, regalar
- mandare via - fer fora, acomiadar
- tirare via - fer via
InterjeccióModifica
via
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: vì·a (2)
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈwɪ.a/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.
NomModifica
via f. (genitiu viae)
DeclinacióModifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | via | viae |
Vocatiu | via | viae |
Acusatiu | viam | viās |
Genitiu | viae | viārum |
Datiu | viae | viīs |
Ablatiu | viā | viīs |