via

Potser volíeu: vià, Vià, vía

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbi.ə/, balear /ˈvi.ə/

Occidental: nord-occidental /ˈbi.a/, valencià /ˈvi.a/, /ˈbi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí via ‎(«camí o carrer»), segle XII.
• Anagrames: avi, iva, Iva, vai

Nom

vi·a f. ‎(plural vies)

1. Rail.
2. Nom genèric per a camí o carrer.

Compostos i expressions

• fer via = avançar per un camí
• anar fent via = començar una tasca per guanyar temps

Sinònims

• camí, trajectòria
• camí, vida
• canal

Derivats

• aviar

Traduccions

Traduccions: via

Verb

vi·a

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar

Anglès

• Pronúncia: /ˈviːə/, /ˈvaɪə/

Nom

via ‎(plural vias o viae)

1. via, especialment de l'antiga Roma

Vegeu també

• via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

• Pronúncia: /ˈviː.a/

Nom

vì·a f. ‎(plural vie)

1. carrer
2. camí, sender
3. (figuradament) via, canal, mitjà

Compostos i expressions

• dare il via - donar el tret de sortida

Adverbi

via

1. fora

Compostos i expressions

• andare via - anar-se'n
• dare via - donar, regalar
• mandare via - fer fora, acomiadar
• tirare via - fer via

Interjecció

via

1. vinga!
2. fora!

Llatí

• Pronúncia: /ˈwɪ.a/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom

via f. ‎(genitiu viae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	via	viae
Vocatiu	via	viae
Acusatiu	viam	viās
Genitiu	viae	viārum
Datiu	viae	viīs
Ablatiu	viā	viīs

1. carrer
2. camí, drecera
3. manera

Relacionats

• bivium
• triviālis