vinga
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/ Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/ valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/
- Rimes: -iŋɡa
- Etimologia: (pendent)
Verb
modificavinga
- (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir.
Interjecció
modificavinga
- Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.
Sinònims
modificaTraduccions
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: vin·ga (2)
- Anagrama: vagin