Català
Modifica

Oriental: central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/
Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/, valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/

VerbModifica

vinga

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir

InterjeccióModifica

vinga

  1. Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: vin·ga (2)
  • Anagrama: vagin

Vegeu tambéModifica