va
CatalàModifica
- Pronúncia:
AdjectiuModifica
va m. (femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)
- Sense solidesa, realitat ni substància.
- Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte.
- Frívol, presumit, superb, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat.
- De poc pes.
TraduccionsModifica
VerbModifica
va
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de anar
- (verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).
InterjeccióModifica
va
- vinga
- (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.
RelacionatsModifica
- joc (pilota valenciana)
TraduccionsModifica
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- va. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
CastellàModifica
- Pronúncia: /ˈba/
InterjeccióModifica
¡va!
VerbModifica
va
Vegeu tambéModifica
- va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
ItaliàModifica
VerbModifica
va