va
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈba/, balear /ˈva/
- Occidental: nord-occidental /ˈba/, valencià /ˈva/, /ˈba/
AdjectiuModifica
va m. (femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)
- Sense solidesa, realitat ni substància.
- Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte.
- Frívol, presumit, superb, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat.
- De poc pes.
TraduccionsModifica
VerbModifica
va
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de anar
- (verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).
InterjeccióModifica
va
- vinga
- (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.
RelacionatsModifica
- joc (pilota valenciana)
TraduccionsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: 1
- Anagrama: av (alfagrama)
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- va. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
CastellàModifica
InterjeccióModifica
¡va!
- (pilota basca) va
VerbModifica
va
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: 1
Vegeu tambéModifica
- va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
ItaliàModifica
VerbModifica
va
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de andare
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de andare
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: 1