va

Potser volíeu: VA, va'

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈba/, balear /ˈva/

Occidental: nord-occidental /ˈba/, valencià /ˈva/, /ˈba/

• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí vānus, segle XII
• Etimologia: Del llatí vādit, del verb vādō.
• Anagrama: av ^(alfagrama)

Adjectiu

va m. ‎(femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)

1. Sense solidesa, realitat ni substància.
2. Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte.
3. Frívol, presumit, superb, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat.
4. De poc pes.

Traduccions

Sense solidesa ni substància

• Anglès: vain ^(en)
• Castellà: vano ^(es) m.

• Llatí: vanus ^(la)

Inútil

• Anglès: vain ^(en)
• Castellà: vano ^(es) m.

• Llatí: cassus ^(la), inutilis ^(la), ineptus ^(la)

Frívol

• Anglès: vain ^(en)
• Castellà: vano ^(es) m., frívolo ^(es) m.

• Llatí: vanus ^(la), superbus ^(la)

De poc pes

• Castellà: liviano ^(es) m., vano ^(es) m.

• Llatí: evanidus ^(la)

Verb

va

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de anar
2. (verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).

Interjecció

va

1. vinga
2. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.

Relacionats

• joc (pilota valenciana)

Traduccions

Pilota basca: intenció de servir

• Basc: ba ^(eu)
• Castellà: va ^(es)

• Francès: jo ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• va. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia: /ˈba/

Interjecció

¡va!

1. (pilota basca) va

Verb

va

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ir

Vegeu també

• va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Italià

Verb

va

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de andare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de andare