Potser volíeu: VA, va'


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈba/, balear /ˈva/
Occidental: nord-occidental /ˈba/, valencià /ˈva/, /ˈba/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Del llatí vanus, segle XII.
  • Anagrama: av (alfagrama)

AdjectiuModifica

va m. ‎(femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)

  1. Sense solidesa, realitat ni substància.
  2. Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte.
  3. Frívol, presumit, superb, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat.
  4. De poc pes.

TraduccionsModifica

VerbModifica

va

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de anar
  2. (verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).

InterjeccióModifica

va

  1. vinga
  2. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.

RelacionatsModifica

  • joc (pilota valenciana)

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

InterjeccióModifica

¡va!

  1. (pilota basca) va

VerbModifica

va

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ir

Vegeu tambéModifica

  • va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Italià
Modifica

VerbModifica

va

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de andare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de andare