Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈba.nu/, balear /ˈva.no/, /ˈva.nu/
Occidental: nord-occidental /ˈba.no/, valencià /ˈva.no/, /ˈba.no/
  • Rimes: -ano
  • Etimologia: Del castellà abano, segle XVII, de abanar ‎(«ventar»), del portuguès abanar ‎(«garbellar»), del llatí vannus ‎(«garbell»), procedent de l'arrel indoeuropea *wẽ ‎(«batre, ventar»).
  • Anagrama: nova

NomModifica

va·no m. ‎(plural vanos)

  1. (central, septentrional, nord-occidental) ventall
  2. (argot casteller) Conjunt de pilars construïts simultàniament, per exemple al final d'una actuació.

NotesModifica

  • On s’usa ventall per l’instrument de ventar el foc, s’ha substituït per vano per designar l’instrument plegable d’ús personal.
  • En balear, tortosí i alguerès s’usa ventador per l’instrument de ventar el foc i es manté ventall per l’instrument plegable d’ús personal.

VerbModifica

va·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanar-se

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

AdjectiuModifica

va·no m. ‎(femení vana, plural masculí vanos, plural femení vanas)

  1. va, inútil
    Loca fantaseaba la lechera, a vanas ilusiones dando abrigo.[1]—«La lletera fantasiejava, donant cabuda a vanes il·lusions.»
  2. unflat, superbi
    El Señor montó en cólera cuando con vano orgullo se construyó la torre.[2]—«El Senyor muntà en còlera quan, amb orgull unflat es construí la torre.»

SinònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

NomModifica

va·no m. ‎(plural vanos)

  1. forat, obertura
    Una cabecita de pelo oscuro alborotado asomó por el vano de la puerta abierta.—«Un caparró de cabells foscos i desgrenyats aparegué pel forat de la porta oberta.»[3]

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Los Niños: revista de educacion y recreo, 1871, p.77
  2. Sebastian Brandt, La nave de los necios, 2018
  3. Rosa Ribas, Sabine Hofmann, El gran frío, 2014



Llatí
Modifica

AdjectiuModifica

vānō

  1. datiu masculí singular de vānus
  2. datiu neutre singular de vānus
  3. ablatiu masculí singular de vānus
  4. ablatiu neutre singular de vānus