vano

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈba.nu/, balear /ˈva.no/, /ˈva.nu/

Occidental: nord-occidental /ˈba.no/, valencià /ˈva.no/, /ˈba.no/

• Rimes: -ano
• Etimologia: Del castellà abano, segle XVII, de abanar ‎(«ventar»), del portuguès abanar ‎(«garbellar»), del llatí vannus ‎(«garbell»), procedent de l'arrel indoeuropea *wẽ ‎(«batre, ventar»).
• Anagrama: nova

Nom

va·no m. ‎(plural vanos)

1. (central, septentrional, nord-occidental) ventall
2. (argot casteller) Conjunt de pilars construïts simultàniament, per exemple al final d'una actuació.

Notes

• On s’usa ventall per l’instrument de ventar el foc, s’ha substituït per vano per designar l’instrument plegable d’ús personal.
• En balear, tortosí i alguerès s’usa ventador per l’instrument de ventar el foc i es manté ventall per l’instrument plegable d’ús personal.

Verb

va·no

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanar-se

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

• Pronúncia: /ˈba.no/
• Etimologia: Del llatí vanus.

Adjectiu

va·no m. ‎(femení vana, plural masculí vanos, plural femení vanas)

1. va, inútil

   Loca fantaseaba la lechera, a vanas ilusiones dando abrigo.—«La lletera fantasiejava, donant cabuda a vanes il·lusions.»

2. unflat, superbi

   El Señor montó en cólera cuando con vano orgullo se construyó la torre.—«El Senyor muntà en còlera quan, amb orgull unflat es construí la torre.»

Sinònims

• infundado, vacío
• frívolo, vanidoso

Compostos i expressions

• en vano: inútilment, debades

Nom

va·no m. ‎(plural vanos)

1. forat, obertura

   Una cabecita de pelo oscuro alborotado asomó por el vano de la puerta abierta.—«Un caparró de cabells foscos i desgrenyats aparegué pel forat de la porta oberta.»

Sinònims

• hueco

Llatí

• Pronúncia: /ˈwaː.noː/

Adjectiu

vānō

1. datiu masculí singular de vānus
2. datiu neutre singular de vānus
3. ablatiu masculí singular de vānus
4. ablatiu neutre singular de vānus