vanus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwaː.nʊs/

Adjectiu

vānus m., vāna f., vānum n. ‎(comparatiu vānior, superlatiu vānissimus)

1. buit

   Ne vana urbis magnitudo esset. ― Perquè aquesta gran ciutat no quedés buida, deshabitada.

2. irreal

   Vana imago ― Imatge irreal

3. va, inútil

   Vanum argumentum ― Prova no concloent

4. fals, va

   Vana promissa ― Promesa falsa

5. presumit, vanitós, frívol

   Vanus mendaxque ― Vanitós i mentider

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	vānus	vāna	vānum		vānī	vānae	vāna
Vocatiu	vāne	vāna	vānum		vānī	vānae	vāna
Acusatiu	vānum	vānam	vānum		vānōs	vānās	vāna
Genitiu	vānī	vānae	vānī		vānōrum	vānārum	vānōrum
Datiu	vānō	vānae	vānō		vānīs
Ablatiu	vānō	vānā	vānō		vānīs