inútil

Català

• Pronúncia: /inˈu.tiɫ/
• Etimologia: Del llatí inutilis, segle XIV.

Adjectiu

in·ú·til inv. ‎(plural inútils)

1. Que no és útil, que no serveix per a un propòsit donat.
2. Va, miserable, maldestre.

Sinònims

• estèril, improductiu, incapaç, ineficaç, infecund, infructuós, ociós, va
• inaprofitable, inservible, inusable, inutilitzable, invàlid, nul
• innecessari, insignificant, superflu

Antònims

• útil

Traduccions

Que no és útil

• Anglès: useless ^(en)
• Basc: alfar ^(eu)
• Castellà: inútil ^(es)
• Francès: inutile ^(fr)

• Italià: inutile ^(it)
• Portuguès: inútil ^(pt)
• Romanès: inutil ^(ro)

Nom

in·ú·til m. f. ‎(plural inútils)

1. qui no és útil

Traduccions

Qui no és útil

• Basc: gauzaez ^(eu)
• Castellà: inútil ^(es)

• Francès: inutile ^(fr)
• Portuguès: inútil ^(pt)

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /iˈnu.til/

Americà: alt /iˈnu.t(i)l/, baix /iˈnu.til/

Adjectiu

i·nú·til inv. ‎(plural inútiles)

1. inútil

Nom

i·nú·til m. f. ‎(plural inútiles)

1. inútil