Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /inˈu.tiɫ/
  • Etimologia: Del llatí inutilis, segle XIV.

AdjectiuModifica

inútil inv. ‎(plural inútils)

  1. Que no és útil, que no serveix per a un propòsit donat.
  2. Va, miserable, maldestre.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

inútil m. f. ‎(plural inútils)

  1. qui no és útil

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: in·ú·til (3)


Castellà
Modifica

Peninsular: /iˈnu.til/
Americà: alt /iˈnu.t(i)l/, baix /iˈnu.til/

AdjectiuModifica

inútil inv. ‎(plural inútiles)

  1. inútil

NomModifica

inútil m. f. ‎(plural inútiles)

  1. inútil

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: i·nú·til (3)