vanitós

Català

Oriental:	central /bə.niˈtos/, balear /və.niˈtos/
Occidental:	nord-occidental /ba.niˈtos/
	valencià /va.niˈtos/, /ba.niˈtos/

vanitós m. ‎(femení vanitosa, plural masculí vanitosos, plural femení vanitoses)

Que parla de coses vanes, especialment per lloar-se a ell mateix.
-El parentiu entre estupidesa i vanitat és dels més propers: un vanitós fa sempre la impressió que rendeix menys del que podria; s'assembla a una màquina que deixa anar el vapor per algun racó mal ajustat.^[1]
Que cobeja el màxim o el millor per a ell mateix.
-A veure quants confits me donaran enguany, el cor vanitós retruny, inquiet, ple d' ànsia, al ritme dels tambors.^[2]