vannus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwan.nʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂weh₁- ‎(«bufar, airejar»).

Nom

vannus m. ‎(genitiu vannī)

1. garbell

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vannus	vannī
Vocatiu	vanne	vannī
Acusatiu	vannum	vannōs
Genitiu	vannī	vannōrum
Datiu	vannō	vannīs
Ablatiu	vannō	vannīs