Potser volíeu: ANAR, anaŕ


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /əˈna/
Occidental: nord-occidental /aˈna/, valencià /aˈnaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Homòfon: anà
  • Etimologia: Del llatí vulgar amnare, del clàssic ambulare ‎(«caminar, fer pas de marxa»), segle XII. Algunes de les formes conjugades provenen de vādere i de īre.
  • Anagrames: Aran, arna, arnà

VerbModifica

a·nar intr., pron., aux. ‎(pronominal anar-se'n)

  1. Caminar o moure's d'un lloc a un altre.
  2. Apostar.
    Van dos euros.
  3. Consistir o dependre.
    En això li va la vida.
  4. Importar, interessar.
    En això no m'hi va res.
  5. Distingir-se, diferenciar-se una persona o cosa d'una altra.
    Aquell qui va de governat a governant.
  6. Dirigir (un camí).
    Aquest camí va a tal lloc.
  7. Obrar, procedir.
  8. Ésser algun nom o verb de la mateixa declinació o conjugació que un altre.
    El verb casar va com amar.
  9. (cartes) Entrar o escollir coll.
  10. Batre, palpitar (referit al cor o al pols).
  11. (seguit de gerundi) Trobar-se en curs d’executar, de fer.
    Anar xiulant.
  12. (seguit de la preposició a i d’un infinitiu) Dirigir-se a complir de forma inconvenient o inevitable.
    La pilota va anar a parar al riu.
  13. (imperfet seguit de la preposició a o per i d’infinitiu) Estava a punt, era imminent.
    Quan heu arribat la pel·lícula anava a començar.

ConjugacióModifica

Alterna formes dels infinitius llatins *andāre, vādere i īre.

Paradigmes de flexió: vaig, va, anem

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

VariantsModifica

  • anà, reducció col·loquial, seguit de pronoms febles
    Anà'ns-enAnar-nos-en

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

VerbModifica

anar ‎(pronominal se n'anar o anar-se'n)

  1. anar