Potser volíeu: Mar


Català
Modifica

 
Mar amb far al fons
Oriental: central /ˈmar/, balear /ˈmar/, /ˈma/
Occidental: /ˈmaɾ/
  • Àudio:
(fitxer)
  • Homòfon: ‎(balear)
  • Etimologia: Del llatí mare.
  • Anagrames: arm, ram

NomModifica

mar m. f. ‎(plural mars)

  1. Oceà, extensa porció d'aigua salada que cobreix l'escorça terrestre.
    Cent cinquanta metres sobre el nivell del mar.
  2. Porció d'un oceà que queda més o menys tancada per una massa continental.
    La mar Mediterrània.
  3. (figurat) Gran extensió.
    Estava tot blanc, era un mar de neu.
  4. (figurat) abundància
    Una mar de llàgrimes.

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • les set mars = tot el món

Nota d'úsModifica

  • Hi ha vacil·lació de gènere. Tradicionalment és femení i el masculí data del segle XIX, possiblement usat per influència del castellà. És majoritàriament femení entre gent de mar, en locucions i en frases fetes. Sol ser masculí vist des de terra endins.
  • En balear s'usa amb l'article literari en lloc de l'article salat, evitant homofonia: dóna'm sa mà a la vora de la mar.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈma/
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

NomModifica

mar f. ‎(plural mars)

  1. mar