vaja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.ʒə/, balear /ˈva.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.ʒa/
	valencià /ˈva.d͡ʒa/, /ˈba.d͡ʒa/

• Etimologia: Del llatí vulgar *vadeam, variant de vādam, del verb vādō, primera persona.
• Etimologia: Del llatí vulgar *vadeat, variant de vādat, del verb vādō, tercera persona.

Interjecció

vaja

1. Forma popular que precedeix o succeeix una expressió de sorpresa, sovint d'enuig.

   Vaja, ja no són les claus al seu lloc!

Notes

• Sovint es repeteix una o dues vegades per donar més èmfasi.

  Vaja, vaja, vaja, així que no has portat els deures, eh?

Traduccions

home [1] (forma popular...)

• Castellà: vaya ^(es)

Verb

vaja

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb anar.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ja (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: vaja