Català
modifica

Oriental:  central /ˈba.ʒə/, balear /ˈva.ʒə/
Occidental:  nord-occidental /ˈba.ʒa/
valencià /ˈva.d͡ʒa/, /ˈba.d͡ʒa/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vadeam, variant de vādam, del verb vādō, primera persona.
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vadeat, variant de vādat, del verb vādō, tercera persona.

Interjecció modifica

vaja

  1. Forma popular que precedeix o succeeix una expressió de sorpresa, sovint d'enuig.
    Vaja, ja no són les claus al seu lloc!

Notes d'ús modifica

  • Sovint es repeteix una o dues vegades per donar més èmfasi.
    Vaja, vaja, vaja, així que no has portat els deures, eh?

Traduccions modifica

Verb modifica

vaja

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anar
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anar
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb anar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: va·ja (2)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: vaja