iré

Potser volíeu: ire

Català

Verb

iré

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del futur de anar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ré (2)
• Anagrama: rei

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

iré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb ir