Català

modifica
Oriental: /kəˈza/
Occidental: nord-occidental /kaˈza/
valencià /kaˈzaɾ/, /kaˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: casà
  • Etimologia: De casa, per la idea de compartir la mateixa casa, segle XIV.

casar trans., pron., intr. (pronominal casar-se)

  1. Contraure matrimoni.
  2. Autoritzar, disposar un matrimoni.
  3. Unir o ajuntar una cosa amb una altra.
  4. Una cosa, fer joc amb altres, tenir correspondència.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: caso, casa, casem

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: casar

Castellà

modifica
Peninsular: /kaˈsaɾ/
Americà: alt /k(a)ˈsaɾ/, baix /kaˈsaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia:
[1] Del llatí cassāre.
[2-3] De casa.

casar trans. (present caso, passat casé, futur casaré)

  1. (dret) cassar

casar intr., pron. (pronominal casarse, present caso, passat casé, futur casaré)

  1. casar

Conjugació

modifica

Sinònims

modifica

casar m. (plural casares)

  1. caseriu

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre casar