caso

Potser volíeu: casó

Català

Verb

caso

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de casar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb casar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb casar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·so (2)
• Anagrames: caos, cosa, ocàs, osca, Osca, oscà, soca

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈka.so/

Americà: alt /ˈka.s(o)/, baix /ˈka.so/

• Rimes: -aso
• Etimologia: Del llatí casus.

Nom

caso m. ‎(plural casos)

1. cas

Verb

caso

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb casar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·so (2)

Romanès

Nom

caso

1. vocatiu singular de casă