caso

Potser volíeu: casó

Català

• Anagrames: caos, cosa, ocàs, osca, oscà, soca

Verb

ca·so

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de casar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb casar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb casar

Castellà

• Pronúncia: /ˈka.so/
• Etimologia: Del llatí casus.

Nom

ca·so m. ‎(plural casos)

1. cas

Verb

ca·so

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb casar

Romanès

Nom

caso f.

1. vocatiu singular de casă