casus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaː.sʊs/

Nom

cāsus m. ‎(genitiu cāsūs)

1. caiguda
2. final, extrem
3. succés, circumstància
4. casualitat, atzar
5. contratemps, desgràcia
6. cas gramatical

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cāsus	cāsūs
Vocatiu	cāsus	cāsūs
Acusatiu	cāsum	cāsūs
Genitiu	cāsūs	cāsuum
Datiu	cāsuī	cāsibus
Ablatiu	cāsū	cāsibus

Descendents

Alemany: Kasus (manlleu) Anglès: case (via francès antic) Asturià: casu Castellà: caso Català: cas Finès: kaasus Francès: cas Italià: caso

Napolità: caso Occità: cas Portuguès: caso Retoromànic: cas Romanès: caz (manlleu) Rus: ка́зус ‎(kazus) (kásus) Sicilià: casu Vènet: caxo