Potser volíeu: dir.


Català
Modifica

Oriental: /ˈdi/
Occidental: nord-occidental /ˈdi/, valencià /ˈdiɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfon: di
  • Etimologia: Del llatí dīcere, segle XII.

VerbModifica

dir trans., pron. ‎(pronominal dir-se, impersonal dir-hi)

  1. Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.
  2. Tenir un significat personal, donar importància.
    A mi això no em diu res.
  3. Estar en equilibri.
    Aquestes flors no hi diuen en aquesta habitació.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: dic, diu, diem

VariantsModifica

  • dire, arcaic
  • diure, en alguerès
  • di, col·loquial, seguit de pronoms febles.
    Dir-vos-elDi-us-el

SinònimsModifica

AntònimsModifica

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • dir-hi la seva
  • dir-ne
  • és a dir = o sigui, explicat d'una altra manera
  • és un dir = aproximadament així
  • a misses dites = tard
  • dit i fet = immediatament, ràpidament
  • voler dir = significar

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

dir

  1. dir

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica


Alemany
Modifica

  • Pronúncia: /diːɐ̯/;
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del protogermànic *þiz.

PronomModifica

dir

  1. tu, a tu, et
    Ich spiele mit dir aber ohne sie.
    Jo jugo amb tu però amb ella no.
    Ich gebe dir einen Kuss.
    Et faig un petó.

RelacionatsModifica