dixi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdik.si/
• Etimologia: Del grec antic δεῖξις ‎(deîxis, «indicació, indicador»).

Nom

dixi f. ‎(plural dixis)

1. Funció del llenguatge que consisteix en esmentar o referir-se a alguna cosa o persona present en el moment del discurs, per tal d'aclarir millor el contingut.

   Ex.: "Porta-ho d'aquí a allà." "Ell està parlant amb tu."

Traduccions

Traduccions

• Anglès: deixis ^(en)
• Castellà: deíxis ^(es)
• Francès: déixis ^(fr)
• Italià: deissi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·xi (2)
• Anagrama: ídix

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

dixi

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de dir

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdiːks.iː/

Verb

dīxī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de dīcō