• Pronúncia(i): /ˈdiː.koː/
  • Etimologia:
(en el sentit de «dir») Del protoitàlic *deikō, procedent del protoindoeuropeu *déyḱti ‎(«indicar, assenyalar»).
(en el sentit de «declarar que és dels déus») Derivat de l'arrel indoeuropea dhēs («allò que és sagrat»).

dīcō (1a present?), dīcis (2a present), dīcere (infinitiu), dīxī (perfet), dīctum (supí)

  1. dir, jo dic, declarar, jo declaro
    Dixit duas res ei rubori fuisse.
    Va dir que dues coses l'havien fet avergonyir.
    Se Remis in clientelam dicabant.
    Es va declarar pertanyent a la clientela de Remis.


Sinònims

modifica

dicō (1a present?), dicās (2a present), dicāre (infinitiu), dicāvī (perfet), dicātum (supí)

  1. dedicar, jo dedico, consagrar, jo consagro
    Totum diem alicui dicare.
    Dedicar tota la jornada a algú.
  2. sotmetre's, jo em sotmeto
    Dicare se in servitutem alicui.
    Dedicar-se en cos i ànima a algú; sotmetre's a l'esclavitud d'algú.

Derivats

modifica