Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈdiː.koː/
  • Etimologia:
(en el sentit de «dir») Del protoitàlic *deikō, procedent del protoindoeuropeu *déyḱti ‎(«indicar, assenyalar»).
(en el sentit de «declarar que és dels déus») Derivat de l'arrel indoeuropea dhēs («allò que és sagrat»).

VerbModifica

dīcō ‎(1a present?), dīcis ‎(2a present), dīcere ‎(infinitiu), dīxī ‎(perfet), dīctum ‎(supí)

  1. dir, jo dic, declarar, jo declaro
    Dixit duas res ei rubori fuisse.
    Va dir que dues coses l'havien fet avergonyir.
    Se Remis in clientelam dicabant.
    Es va declarar pertanyent a la clientela de Remis.


SinònimsModifica

VerbModifica

dicō ‎(1a present?), dicās ‎(2a present), dicāre ‎(infinitiu), dicāvī ‎(perfet), dicātum ‎(supí)

  1. dedicar, jo dedico, consagrar, jo consagro
    Totum diem alicui dicare.
    Dedicar tota la jornada a algú.
  2. sotmetre's, jo em sotmeto
    Dicare se in servitutem alicui.
    Dedicar-se en cos i ànima a algú; sotmetre's a l'esclavitud d'algú.

DerivatsModifica