Català
modifica

Oriental:  central /kunˈta/
balear /konˈta/, /kunˈta/
Occidental:  nord-occidental /konˈta/, valencià /konˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: contà
  • Etimologia: Del llatí computare ‎(«comptar»), segle XIV, per evolució semàntica de «enumerar coses» a «enumerar fets». Doblet de comptar que antigament s'usava de forma indistinta, i del cultisme computar.

Verb modifica

contar trans.

  1. Explicar un fet de forma ordenada i amb detall.
  2. Explicar un conte o relat similar.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: conto, conta, contem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: contar


Català antic
modifica

Verb modifica

contar

  1. contar
  2. comptar

Conjugació modifica

Variants modifica


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /konˈtaɾ/, meridional \koŋˈtaɾ\
Americà: alt /k(o)nˈtaɾ/, baix \koŋˈtaɾ\, austral /konˈtaɾ/

Verb modifica

contar ‎(present cuento, passat conté, futur contaré)

  1. comptar
  2. contar, explicar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: con·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acnort)