aller
Català
modificaVerb
modificaaller
Miscel·lània
modificaFrancès
modifica- Pronúncia: /a.le/ àudio ⓘ
- Etimologia: Fins al segle XVIII alguns lingüistes pensaven que aquest verb derivava del llatí vulgar alāre i que aquest venia del llatí clàssic ambulāre;[1] també van proposar que podria ser un terme d'origen cèltic perquè té semblança a altres verbs d'aquest grup de llengües, com el gal·lès elwyf.[2][3] Actualment la teoria més acceptada és que aller va sorgir de la barreja de dos verbs llatins: vādō i eō, aquest darrer per al temps futur i el mode condicional.
Verb
modificaaller
- anar
- Nous devons aller à l’école.
- Hem d'anar a l'escola.
- anar, auxiliar del futur immediat
- Je vais aller au magasin.o «Ara vaig a la botiga.»
- Aniré a la botiga.
- estar
- J'espère que tu vas bien.
- Espero que estiguis bé.
- anar, estar, quedar
- Cette chemise va bien.
- Aquesta camisa ja em va bé.
Compostos i expressions
modifica- ça va? : com va això?
- comment vas-tu? : com estàs?
- s'en aller : marxar
- y aller : anar-hi
- aller au charbon: anar a tota
- aller à vau-l’eau: deixar-se emportar
Conjugació
modifica| 3a conjugació - irregular | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| infinitiu | aller | gerundi | allant | |||
| auxiliar | être | participi | allé | |||
| INDICATIU | je | tu | il | nous | vous | ils |
| present | vais | vas | va | allons | allez | vont |
| imperfet | allais | allais | allait | allions | alliez | allaient |
| passat remot | allai | allas | alla | allâmes | allâtes | allèrent |
| futur | irai | iras | ira | irons | irez | iront |
| CONDICIONAL | irais | irais | irait | irions | iriez | iriont |
| SUBJUNTIU | ||||||
| present | aille | ailles | aille | allions | alliez | aillent |
| imperfet | allasse | allasses | allât | allassions | allassiez | allassent |
| IMPERATIU | va | va | allons | allez | ||