allerar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ʎəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.ʎeˈɾa/
	valencià /a.ʎeˈɾaɾ/, /a.ʎeˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: allarà, allarar, allerà
• Etimologia: Del català antic lleer, segle XIII, del llatí licēre.

Verb

allerar trans., pron. ‎(pronominal allerar-se)

1. Prendre’s la llibertat per fer alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	allerar			haver allerat
gerundi	allerant			havent allerat
participi	allerat, allerada, allerats, allerades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	allero	alleres	allera	allerem	allereu	alleren
	allere						val
	alleri						sept
	aller			alleram	allerau		bal
imperfet	allerava	alleraves	allerava	alleràvem	alleràveu	alleraven
passat simple	allerí	allerares	allerà	alleràrem	alleràreu	alleraren
futur	alleraré	alleraràs	allerarà	allerarem	allerareu	alleraran
condicional	alleraria	alleraries	alleraria	alleraríem	alleraríeu	allerarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alleri	alleris	alleri	allerem	allereu	allerin
	allere	alleres	allere			alleren	occ, bal
imperfet	allerés	alleressis	allerés	alleréssim	alleréssiu	alleressin
		alleresses		alleréssem	allerésseu	alleressen
	alleràs	allerassis	alleràs	alleràssim	alleràssiu	allerassin	bal
		allerasses		alleràssem	alleràsseu	allerassen	val, bal (1)
	allerara	allerares	allerara	alleràrem	alleràreu	alleraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	allera	alleri	allerem	allereu	allerin
	–				allerau		bal
	–		allere			alleren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... allerat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... allerar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... allerat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... allerat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... allerat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... allerat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... allerar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... allerat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... allerat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... allerat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: allero, allera, allerem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• gosar, atrevir-se

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dare ^(en)
• Castellà: permitirse ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lle·rar (3)
• Anagrama: rallaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot