rella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈre.ʎə/, (gironí) /ˈrɛ.ʎə/
	balear /ˈrə.jə/, /ˈrɛ.jə/
Occidental:	/ˈre.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí rēgula, segle XIII. Doblet de regla.

Nom

rella f. ‎(plural relles)

1. Extrem metàl·lic d'una arada.
2. Una passada de rella: una llaurada.
3. Popularment, tipus de meteorit de so metàl·lic.
4. Reixa de galfó.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: reja ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·lla (2)
• Anagrames: aller ^(revers), llera, ralle

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB