rana

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈra.nə/, occidental /ˈra.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Del llatí rana, segle XIV.

Nom

rana f. ‎(plural ranes)

1. (no normatiu) granota

   «La sanch de la rrana vert vede'l nexes de les pestanyes.» (Ibn Wafid, Llibre de les Medicines Particulars, 1943.)

2. Ocell de la família dels fringíl·lids que habita als prats i llocs aigualosos.

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·na (2)
• Anagrames: anar ^(revers), Aran, arna, arnà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈra.na/
• Rimes: -ana
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí rana.

Nom

rana f. ‎(plural ranas)

1. granota

Derivats

• renacuajo

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·na (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rana

Polonès

• Pronúncia: /ˈra.na/

Nom

rana

1. genitiu singular de rano
2. nominatiu, acusatiu i vocatiu plural de rano

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·na (2)