Català

modifica
Oriental:  central /ˈbɛŋ.ɡə/
balear /ˈvəŋ.ɡə/, /ˈvɛŋ.ɡə/
Occidental:  nord-occidental /ˈbeŋ.ɡa/
valencià /ˈveŋ.ɡa/, /ˈbeŋ.ɡa/

venga

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vendre.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vendre.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vendre.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica

venga ‎(infinitiu venir)

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb venir
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb venir
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb venir

venga ‎(infinitiu vengar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vengar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb vengar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ven·ga (2)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈvɛŋ.ɡa/

venga

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de venire
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de venire
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de venire
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de venire

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vèn·ga (2)