Potser volíeu: VENIR

Català

modifica
Oriental:  central /bəˈni/, balear /vəˈni/
Occidental:  nord-occidental /beˈni/
valencià /veˈniɾ/, /beˈni/

venir intr. ‎(pronominal venir-se'n)

  1. Desplaçar-se vers el lloc on és l'interlocutor.
    Vols venir? Ja vinc.
  2. Aparèixer el següent en una successió.
    Després de l'estació de Montgat ve el Masnou.
  3. Provenir, tenir com a origen.
    La patata ve d'Amèrica.
  4. Succeir-se una cosa a una altra.
    L'any que ve.
  5. Inferir, ser conseqüència una cosa d'una altra.
    Amb les pluges vindrà el fred.
  6. Iniciar-se algun afecte o sensació.
    Em vénen ganes de menjar.
  7. (Venir a) L'infinitiu que segueix, realitzar-se aproximadament.
    Tots dos vénen a dir el mateix.
  8. (pronominal) enfonsar-se

Conjugació

modifica

Amb accents diacrítics per diferenciar del verb vendre.

Paradigmes de flexió: vinc, ve, venim

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: venir

Castellà

modifica

venir intr., pron. ‎(pronominal venirse, present vengo, passat vine, futur vendré)

  1. venir (desplaçar-se, provenir, succeir, inferir, iniciar-se)
  2. ésser, trobar-se, aparèixer
    La notícia viene en primera pàgina.
  3. (seguit de gerundi) forma emfàtica d'una acció continuada
    Hace tiempo que lo vengo diciendo.
  4. (pronominal) venir (desplaçar-se, de forma reforçada)
    Se ha venido con todos los muebles.
  5. (pronominal) venir-se'n, enfonsar-se

Compostos i expressions

modifica
  • venir a + infinitiu: realitzar-se aproximadament
  • venir a: arribar, acabar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ve·nir (2)