vingués

Potser volíeu: vingues

Català

Verb

vingués

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb venir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb venir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·gués (2)
• Heterograma de 7 lletres (eginsuv)
• Anagrames: venguis, vénguis