vengué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəŋˈɡe/, balear /vəŋˈɡe/
Occidental:	nord-occidental /beŋˈɡe/
	valencià /veŋˈɡe/, /beŋˈɡe/

• Rimes: -e

Verb

vengué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de vendre.
2. (literari, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de venir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·gué (2)
• Anagrama: vengeu