tulla ‎(1a persona present tulen, 3a persona singular present tulee, connegatiu present tule, impersonal present tullaan, participi passat tullut)

  1. venir (acostar-se, arribar)
    milloin juna tulee?
    quan vindrà el tren?
  2. tornar-se, posar-se (canviar d'estat, subjecte en elatiu)
    hänestä tuli ruma
    es va tornar lletja
  3. (auxiliar emfàtic de futur)
    tulet puhumaan suomea
    **parlaràs** finès
    (literalment, «vindràs a parlar finès»)

Relacionats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre tulla