venguí

Potser volíeu: vengui, véngui

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəŋˈɡi/, balear /vəŋˈɡi/
Occidental:	nord-occidental /beŋˈɡi/
	valencià /veŋˈɡi/, /beŋˈɡi/

• Rimes: -i

Verb

venguí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de vendre.
2. (literari, balear) Primera persona del singular (jo) del passat simple de venir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·guí (2)
• Heterograma de 6 lletres (eginuv)
• Anagrama: vingué