verín

Català

Verb

verín

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de verinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·rín (2)
• Anagrames: Ivern, nervi, venir, viren

Català antic

Verb

verín

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de verinar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de verinar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de verinar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de verinar