Català
Modifica

Oriental: /suk.səˈi/
Occidental: nord-occidental /suk.seˈi/, valencià /suk.seˈiɾ/

VerbModifica

suc·ce·ir intr.

  1. (intransitiu) Ocórrer, tenir lloc, esdevenir.
  2. (intransitiu o transitiu) Substituir a un altre ocupant un càrrec, funció, possessió.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: succeeixo, succeeix, succeïm

NotesModifica

Tradicionalment intransitiu, l'ús és variable en el sentit de substituir:

«Felip VI succeeix al seu pare en el tron.»
«Felip VI succeeix el seu pare en el tron.»

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Falsos amicsModifica

  • Anglès: succeed ‎(«tenir èxit»)

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: succeir