Potser volíeu: Altar


Català
Modifica

Oriental: /əɫˈta/
Occidental: nord-occidental /aɫˈta/, valencià /aɫˈtaɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí eclesiàstic altāre, del clàssic altāria ‎(«grades sobre l’ara d’ofrenes»), segle XIV.

NomModifica

altar m. ‎(plural altars)

  1. Taula d'una església sobre la qual se celebra l'eucaristia.
  2. Lloc elevat on es feien els sacrificis en les religions primitives.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

NomModifica

altar m. ‎(plural altars)

  1. altar

VerbModifica

altar

  1. agradar
    «Per què amau alguna dona serà per temps d' un jorn que ja no us alta, e tant serà una part que us desalta que no veureu res d' ella sia bona.» (Ausiàs March, Poesies)

ConjugacióModifica

AntònimsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

altar m. ‎(plural altares)

  1. altar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: al·tar (2)


Romanès
Modifica

NomModifica

altar n. ‎(plural altare)

  1. altar

DeclinacióModifica

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) altar altarul (niște) altare altarele
Genitiu-datiu (unui) altar altarului (unor) altare altarelor
Vocatiu altarule, altare altarelor