Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental: central /təˈɫar/, balear /təˈɫa/
Occidental: /taˈɫaɾ/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: /təˈɫa/
Occidental: nord-occidental /taˈɫa/, valencià /taˈɫaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: talà, telà, telar
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí talaris ‎(«relatiu al taló»), de talus ‎(«taló»), segle XIX.
  • Etimologia: Verb: del llatí medieval talare, del germànic *talon ‎(«devastar, arrabassar»), segle XIII.

AdjectiuModifica

talar inv. ‎(plural talars)

  1. Del vestit, que arriba fins als talons.

TraduccionsModifica

VerbModifica

talar trans.

  1. Tallar el tronc d'un arbre arran de soca.
  2. Arrasar camps i poblats enemics.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: talo, tala, talem

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3


Castellà
Modifica

Peninsular: /taˈlaɾ/
Americà: alt /t(a)ˈlaɾ/, baix /taˈlaɾ/

AdjectiuModifica

talar inv. ‎(plural talares)

  1. talar

VerbModifica

talar trans. ‎(present talo, passat talé, futur talaré)

  1. talar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ta·lar (2)