Català
modifica

Oriental:  central /bəʎˈʎa/, balear /vəɫˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /beʎˈʎa/
valencià /veɫˈɫaɾ/, /beɫˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: vetllà
  • Etimologia: Del català antic *vellar per geminació, de *veilar per palatalització, del llatí vigilare ‎(«estar despert»), de vigēre ‎(«tenir vida»), segle XIV. Compareu vetlar amb evolució paral·lela. Doblet del cultisme vigilar.

Verb modifica

vetllar intr., trans.

  1. Passar la nit despert.
  2. Estar cuidant d'un malalt durant la nit.
  3. Estar al costat del cos d'un difunt la primera nit després de morir.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: vetllo, vetlla, vetllem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Variants modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: vet·llar (2)

Vegeu també modifica