vetllaia

Català

Verb

vetllaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vetllar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vetllar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vet·lla·ia (3)
• Anagrames: alletavi, atavelli, atavellí