ad

Potser volíeu: ad-, AD

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /að/
• Etimologia: Del llatí ad.

Preposició

ad

1. (valencià, col·loquial) forma alternativa de a

Notes

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Miscel·lània

• Anagrama: da ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /æd/

  àudio (EUA)

Nom

ad ‎(plural ads)

1. anunci
2. avantatge

Sinònims

• advert, advertisement
• advantage, vantage

Vegeu també

• ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ad/
• Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

Preposició

ad

1. cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).

   Ad vim atque ad arma confugere.

   Fugir cap a la violència i les armes.

2. per a, adreçat a

   Ad maiorem Dei gloriam.

   Per a major glòria dels déus.

3. vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)

   Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem.

   Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.

   Ad Atticam vergente.

   Inclinat vers l'Àtica.

Notes

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (accipio), o en ap- (appretio).