ad

Potser volíeu: ad-, AD

Català

• Pronúncia: /að/
• Etimologia: Del llatí ad.
• Anagrama: da

Preposició

ad

1. (valencià, col·loquial) forma alternativa de a

Notes

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /æd/

  àudio (EUA)

Nom

ad ‎(plural ads)

1. anunci
2. avantatge

Sinònims

• advert, advertisement
• advantage, vantage

Vegeu també

• ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].

Llatí

• Pronúncia: /ad/
• Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

Preposició

ad

1. cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).

   Ex.: Ad vim atque ad arma confugere. (traducció:«Fugir cap a la violència i les armes.»)

2. per a, adreçat a

   Ex.: Ad maiorem Dei gloriam. (traducció:«Per a major glòria dels déus.»)

3. vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)

   Ex.: Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem. (traducció:«Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.»)

   Ex.: Ad Atticam vergente. (traducció:«Inclinat vers l'Àtica.»)

Notes

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (ex: adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (ex: accipio), o en ap- (ex: appretio).