Potser volíeu: ad-, AD


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /að/
  • Etimologia: Del llatí ad.
  • Anagrama: da

PreposicióModifica

ad

  1. (valencià, col·loquial) forma alternativa de a

NotesModifica

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /æd/
    àudio (EUA)

NomModifica

ad ‎(plural ads)

  1. anunci
  2. avantatge

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ad/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

PreposicióModifica

ad

  1. cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).
    Ad vim atque ad arma confugere.
    Fugir cap a la violència i les armes.
  2. per a, adreçat a
    Ad maiorem Dei gloriam.
    Per a major glòria dels déus.
  3. vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)
    Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem.
    Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.
    Ad Atticam vergente.
    Inclinat vers l'Àtica.

NotesModifica

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (accipio), o en ap- (appretio).