Potser volíeu: ad-, AD


Català
Modifica

  • Pronúncia: /að/
  • Etimologia: Del llatí ad.
  • Anagrama: da

PreposicióModifica

ad

  1. (valencià, col·loquial) forma alternativa de a

NotesModifica

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /æd/
    àudio (EUA)

NomModifica

ad ‎(plural ads)

  1. anunci
  2. avantatge

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ad/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

PreposicióModifica

ad

  1. cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).
    Ex.: Ad vim atque ad arma confugere. (traducció:«Fugir cap a la violència i les armes.»)
  2. per a, adreçat a
    Ex.: Ad maiorem Dei gloriam. (traducció:«Per a major glòria dels déus.»)
  3. vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)
    Ex.: Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem. (traducció:«Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.»)
    Ex.: Ad Atticam vergente. (traducció:«Inclinat vers l'Àtica.»)

NotesModifica

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (ex: adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (ex: accipio), o en ap- (ex: appretio).