ad
CatalàModifica
PreposicióModifica
ad
NotesModifica
En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».
Vegeu tambéModifica
AnglèsModifica
- Pronúncia: /æd/
àudio (EUA)
- Pronúncia: /æd/
NomModifica
ad (plural ads)
SinònimsModifica
Vegeu tambéModifica
- ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].
LlatíModifica
- Pronúncia: /ad/
- Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)
PreposicióModifica
ad
- cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).
- Ex.: Ad vim atque ad arma confugere. (traducció:«Fugir cap a la violència i les armes.»)
- per a, adreçat a
- Ex.: Ad maiorem Dei gloriam. (traducció:«Per a major glòria dels déus.»)
- vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)
- Ex.: Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem. (traducció:«Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.»)
- Ex.: Ad Atticam vergente. (traducció:«Inclinat vers l'Àtica.»)
NotesModifica
Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (ex: adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (ex: accipio), o en ap- (ex: appretio).