Potser volíeu: adúltero


Català
modifica

Verb modifica

adultero

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adulterar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adulterar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adulterar


Castellà
modifica

Peninsular: \a.ðulˈte.ɾo\
Americà: alt /a.dulˈte.ɾo/, baix \a.ðulˈte.ɾo\

Verb modifica

adultero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb adulterar


Italià
modifica

  • Pronúncia(i): /aˈdul.te.ro/

Adjectiu modifica

adultero m. ‎(femení adultera, plural masculí adulteri, plural femení adultere)

  1. adúlter

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: a·dùl·te·ro (4)
  • Heterograma de 8 lletres (adelortu)


Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /aˈdʊɫ.tɛ.roː/
  • Etimologia: Format per la unió del prefix ad i el verb altero ‎(«canviar»).

Verb modifica

adulterō ‎(1a present?), adulterās ‎(2a present), adulterāre ‎(infinitiu), adulterāvi ‎(perfet), adulterātum ‎(supí)

  1. adulterar