Català

modifica

altero

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alterar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alterar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alterar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /alˈte.ɾo/
  • Rimes: -eɾo

altero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alterar
  • Pronúncia(i): /ˈaɫ.tɛ.roː/

Adjectiu

modifica

alterō

  1. ablatiu masculí singular de alter
  2. ablatiu neutre singular de alter

alterō ‎(1a present?), alterās ‎(2a present), alterāre ‎(infinitiu), alterāvī ‎(perfet), alterātum ‎(supí)

  1. alterar, jo altero