adultere

Potser volíeu: adulteré, adultère

Català

Verb

adultere

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adulterar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adulterar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adulterar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb adulterar

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈdul.te.re/

Adjectiu

adultere f. pl.

1. forma plural de adultera

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dùl·te·re (4)

Romanès

Nom

adultere

1. forma plural de adulter
2. vocatiu singular de adulter