acusatiu

Català

• Pronúncia: oriental /ə.ku.zəˈtiw/, occidental /a.ku.zaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí accusativus.

Nom

a·cu·sa·tiu m. ‎(plural acusatius)

1. Forma que adopta una paraula, afegint el corresponent sufix al lexema, quan expressa sobre qui o què recau l'acció del subjecte en una frase.

   Ex.: En llatí: "magister docet historiam" (traducció: "El mestre ensenya Història"); en aquest exemple historiam és la forma acusativa d'aquesta paraula.

   Ex.: En llatí: "adire urbem" (traducció: "visitar la ciutat"); en aquest exemple urbem és la forma acusativa d'aquesta paraula.

Traduccions

Forma que expressa sobre qui o què recau l'acció

• Alemany: Akkusativ ^(de) m.
• Anglès: accusative ^(en)
• Basc: akusatibo ^(eu)
• Castellà: acusativo ^(es)
• Eslovac: akuzatív ^(sk) m.

• Esperanto: akuzativo ^(eo)
• Francès: accusatif ^(fr)
• Italià: accusativo ^(it)
• Polonès: biernik ^(pl) m.
• Romanès: acuzativ ^(ro) n.
• Txec: akuzativ ^(cs) m.

Adjectiu

a·cu·sa·tiu m. ‎(femení acusativa, plural masculí acusatius, plural femení acusatives)

1. Que delata la culpabilitat d'algú.
2. Que forma part de la part acusadora en un judici legal.

Traduccions

Que delata la culpabilitat

• Anglès: accusative ^(en)
• Castellà: acusativo ^(es)
• Finès: akkusatiivi ^(fi)

• Francès: accusatif ^(fr)
• Italià: accusativo ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot