acusatiu
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /ə.ku.zəˈtiw/, occidental /a.ku.zaˈtiw/
- Rimes: -iw
- Etimologia: Del llatí accusativus.
NomModifica
a·cu·sa·tiu m. (plural acusatius)
- Forma que adopta una paraula, afegint el corresponent sufix al lexema, quan expressa sobre qui o què recau l'acció del subjecte en una frase.
- Ex.: En llatí: "magister docet historiam" (traducció: "El mestre ensenya Història"); en aquest exemple historiam és la forma acusativa d'aquesta paraula.
- Ex.: En llatí: "adire urbem" (traducció: "visitar la ciutat"); en aquest exemple urbem és la forma acusativa d'aquesta paraula.
TraduccionsModifica
Forma que expressa sobre qui o què recau l'acció
AdjectiuModifica
a·cu·sa·tiu m. (femení acusativa, plural masculí acusatius, plural femení acusatives)
- Que delata la culpabilitat d'algú.
- Que forma part de la part acusadora en un judici legal.
TraduccionsModifica
Que delata la culpabilitat
|
|
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot