Català
Modifica

Oriental: central /subˈʒek.tə/, balear /subˈʒɛk.tə/
Occidental: nord-occidental /subˈʒɛk.te/, valencià /subˈd͡ʒɛk.te/

NomModifica

subjecte m. ‎(plural subjectes)

  1. Entitat oposada a objecte.
    Amb els resultats obtinguts per cada subjecte es confeccionaran els « mapes de la retina.[1]
  2. Allò sobre el que versa un discurs.
    Els subjectes tractats foren : Utilització de la Història per a l'educació moral ; Utilització de la disciplina i de l'autonomia dins la susdita educació ; Procediments més eficaços.[2]
  3. En sintaxi, part de la frase que no és el predicat, normalment qui fa l'acció.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

subjecte m. ‎(femení subjecta, plural invariable subjectes)

  1. Que segueix uns determinats criteris o que n'és dependent.
    La pintura...no està subjecta a cap norma i només és susceptible de consells.[3]

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: sub·jec·te (3)

Vegeu tambéModifica

  1. Carreras, Pere, Pràctiques de percepció visual, Univ. Autònoma de Barcelona 1998, pàgina 10
  2. Criterion, 1929, p.421
  3. Lino Cabezas Gelabert, Luis Felipe Ortega De uhler, Anàlisi gràfica i representació geomètrica, Edicions Universitat Barcelona, pàgina 13


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /sʊbˈjɛk.tɛ/

AdjectiuModifica

subjecte

  1. vocatiu masculí singular de subjectus