multa

Potser volíeu: MULTA, multà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmuɫ.tə/, occidental /ˈmuɫ.ta/
• Rimes: -ulta
• Etimologia: Del llatí multa, segle XVI

Nom

multa f. ‎(plural multes)

1. Quantitat de doblers que s'han de pagar després de cometre una infracció ja sigui administrativa, governativa o laboral.

Sinònims

• sanció

Derivats

• multar

Traduccions

Traduccions

• Albanès: gjobë ^(sq) f.
• Alemany: Buße ^(de) f., Geldbuße ^(de) f.
• Anglès: fine ^(en)
• Àrab: غَرَامَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: տուգանք ^(hy) ‎(tugank)
• Basc: isun ^(eu)
• Búlgar: гло́ба ^(bg) f. ‎(globa)
• Castellà: multa ^(es)
• Coreà: 벌금 ^(ko) ‎(beolgeum)
• Danès: bøde ^(da) c.
• Eslovac: pokuta ^(sk) f.
• Eslovè: kazen ^(sl) f.
• Esperanto: monpuno ^(eo)
• Estonià: trahv ^(et)
• Finès: sakko ^(fi)
• Francès: amende ^(fr)
• Gallec: multa ^(gl) f.
• Georgià: ჯარიმა ^(ka) ‎(djàrima)
• Grec: πρόστιμο ^(el) n. ‎(próstimo)
• Grec antic: ποινή ^(grc) f. ‎(poinḗ)
• Hebreu: קְנָס‎ ^(he) m.
• Hindi: अर्थदंड ^(hi)
• Ídix: קנס‎ ^(yi) m.
• Irlandès: cáin ^(ga) f.
• Islandès: sekt ^(is) f.
• Italià: multa ^(it)
• Japonès: 罰金 ^(ja)
• Kazakh: айыппұл ^(kk) ‎(ayıppul/aippul)

• Kirguís: штраф ^(ky) ‎(xtraf)
• Kurd: seza ^(ku)
• Letó: naudassods ^(lv) m.
• Lituà: bauda ^(lt) f.
• Llatí: multa ^(la) f., poena ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: MULTA ^(csc)
• Mongol: торгууль ^(mn)
• Neerlandès: boete ^(nl) f.
• Noruec: bot ^(no) m.
• Occità: multa ^(oc) f.
• Persa: جریمه‎ ^(fa)
• Polonès: mandat ^(pl) m., grzywna ^(pl) f.
• Portuguès: multa ^(pt) f.
• Romanès: amendă ^(ro) f.
• Rus: штраф ^(ru) m. ‎(xtraf)
• Serbocroat: казна ^(sh), kazna ^(sh) f.
• Suahili: faini ^(sw)
• Suec: bot ^(sv) c.
• Tadjik: ҷарима ^(tg)
• Tagal: multa ^(tl)
• Tai: เบี้ยปรับ ^(th)
• Turc: cerime ^(tr)
• Txec: pokuta ^(cs) f.
• Ucraïnès: штраф ^(uk) m. ‎(xtraf)
• Urdú: جرمانه‎ ^(ur) m.
• Uzbek: jarima ^(uz)
• Vietnamita: tiền phạt ^(vi)
• Xinès: 罰金 ^(zh) ‎(罚金, fájīn)

Verb

multa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de multar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb multar

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·ta (2)
• Anagrames: almut, mulat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmul.ta/

Americà: alt /ˈmul.t(a)/, baix /ˈmul.ta/

• Rimes: -ulta
• Etimologia: Del llatí multa.

Nom

multa f. ‎(plural multas)

1. multa

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·ta (2)

Vegeu també

• Diccionario de la Real Academia Española multa

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.ta/
• Etimologia: De multus.

Nom

multa f. ‎(genitiu multae)

1. multa

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	multa	multae
Vocatiu	multa	multae
Acusatiu	multam	multās
Genitiu	multae	multārum
Datiu	multae	multīs
Ablatiu	multā	multīs

Adjectiu

multa

1. nominatiu femení singular de multus
2. nominatiu neutre plural de multus
3. vocatiu femení singular de multus
4. vocatiu neutre plural de multus
5. acusatiu neutre plural de multus

Adjectiu

multā

1. ablatiu femení singular de multus

Verb

multā

1. segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de multō