multa

Potser volíeu: MULTA, multà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmuɫ.tə/, occidental /ˈmuɫ.ta/
Rimes: -ulta
Etimologia: Del llatí multa, segle XVI

Nom

multa f. ‎(plural multes)

Quantitat de doblers que s'han de pagar després de cometre una infracció ja sigui administrativa, governativa o laboral.

Sinònims

sanció

Derivats

multar

Traduccions

Albanès: gjobë ^(sq) f.
Alemany: Buße ^(de) f., Geldbuße ^(de) f.
Anglès: fine ^(en)
Àrab: غَرَامَة‎ ^(ar) f.
Armeni: տուգանք ^(hy) ‎(tugank)
Basc: isun ^(eu)
Búlgar: гло́ба ^(bg) f. ‎(globa)
Castellà: multa ^(es)
Coreà: 벌금 ^(ko) ‎(beolgeum)
Danès: bøde ^(da) c.
Eslovac: pokuta ^(sk) f.
Eslovè: kazen ^(sl) f.
Esperanto: monpuno ^(eo)
Estonià: trahv ^(et)
Finès: sakko ^(fi)
Francès: amende ^(fr)
Gallec: multa ^(gl) f.
Georgià: ჯარიმა ^(ka) ‎(djàrima)
Grec: πρόστιμο ^(el) n. ‎(próstimo)
Grec antic: ποινή ^(grc) f. ‎(poinḗ)
Hebreu: קְנָס‎ ^(he) m.
Hindi: अर्थदंड ^(hi)
Ídix: קנס‎ ^(yi) m.
Irlandès: cáin ^(ga) f.
Islandès: sekt ^(is) f.
Italià: multa ^(it)
Japonès: 罰金 ^(ja)
Kazakh: айыппұл ^(kk) ‎(ayıppul/aippul)
Kirguís: штраф ^(ky) ‎(xtraf)
Kurd: seza ^(ku)
Letó: naudassods ^(lv) m.
Lituà: bauda ^(lt) f.
Llatí: multa ^(la) f., poena ^(la) f.
Llengua de signes catalana: MULTA ^(csc)
Mongol: торгууль ^(mn)
Neerlandès: boete ^(nl) f.
Noruec: bot ^(no) m.
Occità: multa ^(oc) f.
Persa: جریمه‎ ^(fa)
Polonès: mandat ^(pl) m., grzywna ^(pl) f.
Portuguès: multa ^(pt) f.
Romanès: amendă ^(ro) f.
Rus: штраф ^(ru) m. ‎(xtraf)
Serbocroat: казна ^(sh), kazna ^(sh) f.
Suahili: faini ^(sw)
Suec: bot ^(sv) c.
Tadjik: ҷарима ^(tg)
Tagal: multa ^(tl)
Tai: เบี้ยปรับ ^(th)
Turc: cerime ^(tr)
Txec: pokuta ^(cs) f.
Ucraïnès: штраф ^(uk) m. ‎(xtraf)
Urdú: جرمانه‎ ^(ur) m.
Uzbek: jarima ^(uz)
Vietnamita: tiền phạt ^(vi)
Xinès: 罰金 ^(zh) ‎(罚金, fájīn)

Verb

multa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de multar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb multar.

Miscel·lània

Síl·labes: mul·ta (2)
Anagrames: almut, mulat

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmul.ta/

Americà: alt /ˈmul.t(a)/, baix /ˈmul.ta/

Rimes: -ulta
Etimologia: Del llatí multa.

Nom

multa f. ‎(plural multas)

multa

Miscel·lània

Síl·labes: mul·ta (2)

Vegeu també

Diccionario de la Real Academia Española multa

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.ta/
Etimologia: De multus.

Nom

multa f. ‎(genitiu multae)

multa

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	multa	multae
Vocatiu	multa	multae
Acusatiu	multam	multās
Genitiu	multae	multārum
Datiu	multae	multīs
Ablatiu	multā	multīs

Adjectiu

multa

nominatiu femení singular de multus
nominatiu neutre plural de multus
vocatiu femení singular de multus
vocatiu neutre plural de multus
acusatiu neutre plural de multus

Adjectiu

multā

ablatiu femení singular de multus

Verb

multā

segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de multō