Català

modifica

multo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de multar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb multar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb multar.
  • Pronúncia(i): /ˈmʊɫ.toː/

multō ‎(1a present?), multās ‎(2a present), multāre ‎(infinitiu), multāvī ‎(perfet), multātum ‎(supí)

  1. multar, jo multo

Adjectiu

modifica

multō

  1. datiu masculí singular de multus
  2. datiu neutre singular de multus
  3. ablatiu masculí singular de multus
  4. ablatiu neutre singular de multus